miquelcolomer

Amor, amistat, sentiments. També els amics, te’ls estimes. No ho serien si no. Ara: segurament a l’amor, per existir, no li fa falta necessàriament ni el consentiment i ni tan sols el coneixement de la persona o persones estimades. Ens deu haver passat a tots el fet d’estimar, haver estimat, una persona que ens menyspreï i que fins i tot ens ignori, i el patiment que aleshores tot plegat comporta. És diferent, en canvi, el que passa amb l’amistat. L’amistat sí que exigeix reciprocitat, no es pot ser amic de qui no és el nostre amic. Em sembla que el veritable sentiment solidari és el de l’amistat. Encara que de vegades el temps l’espatlli, en general, quan és de veritat i no per conveniència, ni la distància et fa oblidar l’amic. Tot al revés del que passa amb l’amor, sentiment que pot arribar a ser del tot solitari i, per…

View original post 95 more words

Anuncis