miquelcolomer

Veig, aquest dematí, que el mot inclusiu, que té d’entrada una connotació positiva, sense fer-se evident -vull dir sense que fos de cap manera escrita- apareixia ja en aquell fabulós projecte de compendi del saber de tots els temps que fou l’Encyclopédie de Diderot i d’Alambert, elaborada principalment entre el 1751 i el 1765. El projecte passà per tota mena d’entrebancs, els jesuïtes pretenent-ne la interrupció i la suspensió i el Papa d’aleshores, Clement XIII, disposant que l’obra entrés a formar part de l’índex de llibres prohibits per l’Església Catòlica…, i tot i així tirà endavant, de vegades de forma clandestina, fins que els jesuïtes foren expulsats de França l’any 1762. Bé, obra immensa i encomiable en què entre d’altres participaren també Rousseau i Voltaire. El que vull dir, però, és que el mot inclusiu no és pas que hi aparegués de manera explícita, però hi ha alguna…

View original post 163 more words

Advertisements