miquelcolomer

Em fa tot l’efecte que, mentre la consciència i el coneixement encara més o menys ens funcionin, no es pot dir mai que estiguem de tornada de res. Exactament perquè al darrera de cada dejà vu pot perfectament haver-hi una cosa mai no vista ni sentida. Massa vegades hi ha encara una primera vegada. Certa mena de compassió, per exemple. Ara mateix, mentre la Conxi em feia la pedicura de cada dos mesos, tenia a les mans alguns dels aforismes de Nietzsche. I m’he aturat concretament en el 308 d’Humà, massa Humà, un aforisme que parla, precisament ara que ja tornem a ser en temps electoral, dels Escriptors de Partit i dels cops de timbal amb què alguns joves escriptors és posen al servei d’alguna de les formacions polítiques que hi ha al mercat. Joves escriptors que s’assemblen, a la vista d’aquells que no simpatitzen amb el mateix partit…

View original post 125 more words

Anuncis