miquelcolomer

Fa estona que dono voltes al pensament de Montaigne segons el qual la força d’un estat seria inversament proporcional a la seva cultura, que per damunt d’un estat massa savi plana sempre l’amenaça de la ruïna. Cap entusiasme envers això que en podríem dir la República de les Lletres. Home d’acció que es retirà al castell amb la sola i única intenció de llegir. Que no l’emprenyessin més. Tota una contradicció. Sí, em contradic, molt bé, ¿i què? Però mirin: “Quan el nostre rei, Carles VIII, quasi sense desembeinar l’espasa, es féu l’amo del regne de Nàpols i d’una bona part de la Toscana, els senyors del seu seguici van atribuir aquesta facilitat de conquesta al fet que els prínceps i la noblesa d’Itàlia es dedicaven més a fer-se savis i enginyosos que no pas guerrers i vigorosos” (I, 24). Massa afany de civilització, devia pensar. I també, parlant de…

View original post 119 more words

Anuncis

miquelcolomer

¿Què és la civilització sinó un procés al final del qual tots els individus poden viure tranquil·lament sense ser molestats pels altres? Exactament, i com sempre que no sé què dir ni què fer, apareix la crossa lúcida de Guillem Simó. En la situació actual, afegeix el 16 de juliol del 1994, ni els forasters ni els catalans viuen civilitzadament a Catalunya; ben al contrari, viuen enmig d’una tensió creixent, profundament incivil. 20 anys fa que Simó, mallorquí, ho deixà escrit. En aquesta part del món. Una cosa sí que ha canviat, però. El darrer paràgraf d’aquesta mateixa entrada ha canviat. Ja no sembla veritat avui que els individus, pessimistes, es donin de baixa de la utopia civilitzadora i es resignin a continuar vivint a la manera silvestre i erràtica. La resignació ha desaparegut i la utopia ja no se’ns apareix com la concepció d’un ideal irrealitzable. ¿Per quins…

View original post 111 more words

miquelcolomer

Molts dels errors en què vivim immersos procedeixen d’aquell moment que molts pares van començar a considerar els fills com a amics, pràcticament com a iguals. Els meus fills són els meus amics. Res no pot haver-hi de més fatal. Perquè, dels fills cap als pares, el que abans que cap altra cosa hi ha d’haver és el respecte. L’amistat es nodreix d’una mena de comunicació que no es pot trobar ni donar entre pares i fills a causa de l’excessiva desigualtat entre uns i altres. Aniria contra els deures de la natura. Ni tots els pensaments secrets dels pares és poden transmetre als fills si no es vol caure en una intimitat malsana, ni els consells i els correccions, que són alguns dels atributs principals de l’amistat, es poden aplicar de fills a pares, si més no mentre els fills siguin encara massa petits i no s’hagin convertit, doncs…

View original post 22 more words

miquelcolomer

Margallo, aquest ministre espanyol que ens deu considerar ja un afer exterior, afirma que si el procés es desplaça al carrer serà “extraordinàriament perillós” (no sé quants efectius antiavalots ens han enviat). Un procés que ha nascut al carrer no s’hi pot desplaçar perquè ja hi és, és justament d’on ha sorgit i és des del carrer que hi ha compromès les institucions. No pas al revés. ¿Que em segueix, senyor Margallo?

Perquè, d’altra banda, llegeixo a la premsa “consens dels sobiranistes per seguir desplegant la consulta”. D’acord que el diccionari a la darrera línia de l’entrada admet seguir amb valor intransitiu com a equivalent de continuar. Tot i així, jo no el faré servir mai, aquest valor. No m’agrada i el trobo poc genuí. Usaré seguir per referir-me que vaig darrere d’algú o d’alguna cosa (el vam seguir d’un tros lluny per veure on anava. Segueix-me! ¿Que em…

View original post 58 more words

miquelcolomer

¿I què tal si al minso i escarransit batxillerat actual ens decidíssim a llegir i fer llegir encara que fossin tan sols fragments de la Vida Secreta de Salvador Dalí? El Dalí escriptor, sí. Intel·ligència, murrieria, diversió de la bona. Aquest llibre és de l’any 42, però això no té cap importància. Suposo que a Història de l’Art s’estudia i es gaudeix l’obra pictòrica del geni. El que és segur, però, és que no se’l llegeix. I Dalí fou també un escriptor genial. Un poc de Dalí llegit faria un gran bé a les aules del país. Dalí contra el nihilisme i el relativisme. Perquè Dalí creu en tot, tal com afirma Efrem Gordillo al seu magnífic Dalí, el gran pensador. Ens n’hem rigut massa, de Dalí, però ha estat la rialla de la nostra profunda ignorància. I Dalí és la filosofia de la individualitat i la lucidesa…

View original post 199 more words

miquelcolomer

Qüestions de confiança i etcètera. Pròrrogues i pròrrogues d’aquest país que diu que aspira a ser normal. Cadascú amb el seu punt de vista. El meu és de la llengua, que em sembla la base de tot, veritable punt de distinció, però que és gairebé sempre absent dels debats i encara més quan es tracta de campanyes electorals, que no sigui dit i que ningú no s’espanti. No hi ha dubte que, com més llengües parlem i coneguem, millor. Llull mateix  -un dels proverbis del qual deia, per cert, que el cavaller és un home que vetlla per la pau mitjançant l’ús de la força- aprengué l’àrab com a arma de defensa per tal de convertir infidels. I, malgrat tot, no se’n sortí. Igual que nosaltres ara, que no hi ha manera de sortir-nos-en. I no es tracta pas de cap renúncia a continuar sabent les llengües que sabem, al…

View original post 309 more words

Qui som?.