Persones no derrotistes

miquelcolomer.wordpress.com

Va ser en aquella novel·la, que es diu Réquiem, que Antonio Tabucchi va fer dir a un Pessoa fantasmal allò de “no em deixi sol enmig de persones tan plenes de certeses. Em sembla terrible aquesta mena de gent”. Entre d’altres coses, l’elegància perfecta consisteix a no fer mai ostentació de tu mateix. Que tot quedi sepultat al subsol del llenguatge. Passar desapercebut. I procurar de no fer-te veure mai. Aquells escriptors que ho saben tot, que tot ho coneixen i que de tot hi entenen, o que, si més no, ho fan veure, de fet no haurien de publicar cap més llibre. I això mateix serveix, i encara més, per a tants i tants que no paren d’opinar sobre tot el diví i l’humà. L’efecte que fan és, sense segurament no haver anat mai enlloc ni comprès res de tot allò de què parlen, d’estar de tornada de…

View original post 93 more words

Condició d’aprenents

miquelcolomer.wordpress.com

Em fa tot l’efecte que, mentre la consciència i el coneixement encara més o menys ens funcionin, no es pot dir mai que estiguem de tornada de res. Exactament perquè al darrera de cada dejà vu pot perfectament haver-hi una cosa mai no vista ni sentida. Massa vegades hi ha encara una primera vegada. Certa mena de compassió, per exemple. Ara mateix, mentre la Conxi em feia la pedicura de cada dos mesos, tenia a les mans alguns dels aforismes de Nietzsche. I m’he aturat concretament en el 308 d’Humà, massa Humà, un aforisme que parla, precisament ara que ja tornem a ser en temps electoral, dels Escriptors de Partit i dels cops de timbal amb què alguns joves escriptors és posen al servei d’alguna de les formacions polítiques que hi ha al mercat. Joves escriptors que s’assemblen, a la vista d’aquells que no simpatitzen amb el mateix partit…

View original post 125 more words

¿Deixebles de què?

miquelcolomer.wordpress.com

Veig, aquest dematí, que el mot inclusiu, que té d’entrada una connotació positiva, sense fer-se evident -vull dir sense que fos de cap manera escrita- apareixia ja en aquell fabulós projecte de compendi del saber de tots els temps que fou l’Encyclopédie de Diderot i d’Alambert, elaborada principalment entre el 1751 i el 1765. El projecte passà per tota mena d’entrebancs, els jesuïtes pretenent-ne la interrupció i la suspensió i el Papa d’aleshores, Clement XIII, disposant que l’obra entrés a formar part de l’índex de llibres prohibits per l’Església Catòlica…, i tot i així tirà endavant, de vegades de forma clandestina, fins que els jesuïtes foren expulsats de França l’any 1762. Bé, obra immensa i encomiable en què entre d’altres participaren també Rousseau i Voltaire. El que vull dir, però, és que el mot inclusiu no és pas que hi aparegués de manera explícita, però hi ha alguna…

View original post 163 more words

El nostre Pavese

miquelcolomer.wordpress.com

I ja cap al tard del dia, aquest altre fragment, aquest cop de J.C.Llop, enamorat de Gabriel Ferrater, que no s’ensenya a les escoles i amb prou feines en algun institut escadusser. La casa que ens era més propera, diu a la pàgina 114 de Reyes de Alejandría, era la poesia de Ferrater, el nostre Pavese. La mirada intel·ligent sobre la literatura, l’ombra feliç de la poesia anglosaxona, el complicat amor de les noies, en plural i potser per això mateix més complicat, i una debilitat final posada en Pavese i aliada amb la decisió irrenunciable de Ferrater. Aquells anys que vaig viure a Barcelona, la seva presència era encara molt potent i notable. Feia dos anys que s’havia suïcidat i continuava essent el tòtem de la tribu, no pas només dels poetes. En Foix era viu -veí nostre a Sarrià, amb les seves corbates tan cridaneres com els…

View original post 214 more words

Higiene horària

miquelcolomer.wordpress.com

M’apunto a la voluntat d’aquest moviment que pretén higienitzar els costums horaris. Com més tard, pitjor. Com més tard, menys productivitat i menys vida privada. Els horaris laborals caldria ajustar-los als de les escoles, això per començar. Des de les 8 o les 9 del dematí fins com a molt tard a les 5 de la tarda. I, encabat, tothom a casa. A educar els fills o, si no n’hi ha o ja són grans, a dedicar-se a allò que més plagui a cadascú. Educar els teus fills no és feina de les escoles -a l’escola s’hi ha d’anar pràcticament educat del tot. Les escoles, els col·legis, haurien de ser tan sols allò que els pertoca: transmissores del saber, de coneixements i de responsabilitats. Que no és pas poc, tal com va tot. Educar, allò que se’n diu educar, ensenyar les formes i el respecte i l’obediència, tot això, és…

View original post 198 more words

Ser encara vius

miquelcolomer.wordpress.com

Amor, amistat, sentiments. També els amics, te’ls estimes. No ho serien si no. Ara: segurament a l’amor, per existir, no li fa falta necessàriament ni el consentiment i ni tan sols el coneixement de la persona o persones estimades. Ens deu haver passat a tots el fet d’estimar, haver estimat, una persona que ens menyspreï i que fins i tot ens ignori, i el patiment que aleshores tot plegat comporta. És diferent, en canvi, el que passa amb l’amistat. L’amistat sí que exigeix reciprocitat, no es pot ser amic de qui no és el nostre amic. Em sembla que el veritable sentiment solidari és el de l’amistat. Encara que de vegades el temps l’espatlli, en general, quan és de veritat i no per conveniència, ni la distància et fa oblidar l’amic. Tot al revés del que passa amb l’amor, sentiment que pot arribar a ser del tot solitari i, per…

View original post 95 more words

Feina per estona

miquelcolomer.wordpress.com

Paraules del professor Joaquim Bretxa que serveixen de presentació del curs que ell mateix impartirà a l’Ateneu Arenyenc a partir de dimarts 12 de gener 2016:

“No es pot negar que la ciència avui dia resol moltes preguntes que contínuament ens fem sobre el món, sobre la naturalesa, sobre l’home i la societat. Els èxits de la ciència són inqüestionables. Però, la ciència no ho resol tot.

D’una banda, cada problema solucionat per la ciència en planteja de nous, de manera que la pila de preguntes per resoldre sembla que creixi en lloc de minvar. D’altra banda, hi ha qüestions que no es deixen atrapar per l’instrumental científic i tecnològic, qüestions que es troben més enllà d’on la ciència, amb tot el seu arsenal de coneixement, pot arribar. I és en aquest terreny de l’inobservable on la filosofia pot fer sentir la seva paraula.

Les preguntes de la filosofia són…

View original post 207 more words

Obeir i comandar

miquelcolomer.wordpress.com

Fa estona que dono voltes al pensament de Montaigne segons el qual la força d’un estat seria inversament proporcional a la seva cultura, que per damunt d’un estat massa savi plana sempre l’amenaça de la ruïna. Cap entusiasme envers això que en podríem dir la República de les Lletres. Home d’acció que es retirà al castell amb la sola i única intenció de llegir. Que no l’emprenyessin més. Tota una contradicció. Sí, em contradic, molt bé, ¿i què? Però mirin: “Quan el nostre rei, Carles VIII, quasi sense desembeinar l’espasa, es féu l’amo del regne de Nàpols i d’una bona part de la Toscana, els senyors del seu seguici van atribuir aquesta facilitat de conquesta al fet que els prínceps i la noblesa d’Itàlia es dedicaven més a fer-se savis i enginyosos que no pas guerrers i vigorosos” (I, 24). Massa afany de civilització, devia pensar. I també, parlant de…

View original post 119 more words

Les regles del foraster

miquelcolomer.wordpress.com

¿Què és la civilització sinó un procés al final del qual tots els individus poden viure tranquil·lament sense ser molestats pels altres? Exactament, i com sempre que no sé què dir ni què fer, apareix la crossa lúcida de Guillem Simó. En la situació actual, afegeix el 16 de juliol del 1994, ni els forasters ni els catalans viuen civilitzadament a Catalunya; ben al contrari, viuen enmig d’una tensió creixent, profundament incivil. 20 anys fa que Simó, mallorquí, ho deixà escrit. En aquesta part del món. Una cosa sí que ha canviat, però. El darrer paràgraf d’aquesta mateixa entrada ha canviat. Ja no sembla veritat avui que els individus, pessimistes, es donin de baixa de la utopia civilitzadora i es resignin a continuar vivint a la manera silvestre i erràtica. La resignació ha desaparegut i la utopia ja no se’ns apareix com la concepció d’un ideal irrealitzable. ¿Per quins…

View original post 111 more words

Pares, fills

miquelcolomer.wordpress.com

Molts dels errors en què vivim immersos procedeixen d’aquell moment que molts pares van començar a considerar els fills com a amics, pràcticament com a iguals. Els meus fills són els meus amics. Res no pot haver-hi de més fatal. Perquè, dels fills cap als pares, el que abans que cap altra cosa hi ha d’haver és el respecte. L’amistat es nodreix d’una mena de comunicació que no es pot trobar ni donar entre pares i fills a causa de l’excessiva desigualtat entre uns i altres. Aniria contra els deures de la natura. Ni tots els pensaments secrets dels pares és poden transmetre als fills si no es vol caure en una intimitat malsana, ni els consells i els correccions, que són alguns dels atributs principals de l’amistat, es poden aplicar de fills a pares, si més no mentre els fills siguin encara massa petits i no s’hagin convertit, doncs…

View original post 22 more words